La Tecnobiografia de la Lara

La meva relació amb les tecnologies comença tant aviat que ni me'n recordo. 

Al igual que a moltes famílies, l’arribada d'una filla és una alegria, però també hi ha moments en els que la criatura "molesta" una mica. Contractar una cangur sovint és car, però a la majoria de les cases tenim una cangur electrónica que ho fa d'allò més bé: la tele.  

Només has de ficar una criatura davant d’ella i la tens callada i embovada durant hores. I com les nenes som així, que poden veure quelcom mil cops, l'únic que has de fer és anar-li ficant la mateixa peli una i una altra vegada... Així la tenim entretinguda mentre Disney en l'educa amb valors sexistes i classistes. 

La meva segona relació tecnològica va ser una consola. Me la van regalar per un Nadal, em va sorprendre molt, perquè jo no recordo haver-la demanat. Però aviat vaig entendre perquè el Pare Noël ens l'havia deixat. El company de la mare no hi parava de jugar, a vegades fins tard i a més a un joc molt cutre semblant al Tetris al que jo mai li vaig trobar la gràcia. Varen arribar més jocs: el Sonic, un que donava cops amb el cap, però sempre li feia més il·lusió al company de ma mare que a mi...

Durant l'ESO, les professores ens començaven a insistir amb allò que els treballs fets a ordinador tenien una millor presentació, però que si els escrivies en bona lletra i els presentaves nets, la puntuació seria la mateixa. Vaig trigar molt en conèixer el "tallar i enganxar", no em quedava més remei que copiar a mà allò que hi havia escrit a la enciclopedia de casa (força desfasada, per cert).

Els mòbils començaven a aparèixer en el meu grup, primer aquells que tenien més pasta, després els altres. A mi me'l van regalar pel meu 15 aniversari les amigues. Però els saldo es va acabar ràpid... I ara què feia jo amb aquell aparell? Vaja timo... La única que em trucava era la meva mare per saber a quina hora arribaria. Aviat em vaig adonar que res tenia a veure tenir mòbil amb l'anunci aquell de Amena en el que cantava el "Libre" el Chaval de la Peca... Més que lliure, controlada. Però una cosa xula sí que tenia, quan et feies amb un noiet... els missatges per la nit que calmaven l'ansietat que provoca els primers amors/rotllets... I quan se't acabava el saldo te'l carregaven ells!!

L'ordinador va arribar tard, i l'internet anava tant lent que em ficava dels nervis. Mai em va agradar estar davant de l'ordinador, preferia estar fora amb les col·legues, vivint altres històries. No tenia 200 amics al messenger, però al parc ens juntaven uns 20.  No li trobava la gràcia al Messenger... Sempre he sigut més d’estar al carrer. A la meva mare li hagués encantat que em quedes a casa davant de l’ordinador, però amb mi no ho va aconseguir (amb el meu germà sí). És que ella tenia por de que si sortia (sobretot de nit), em passes alguna cosa. Però per això surto mamà, per a que em passin coses!! A casa no passa mai res.

Quan me’n vaig anar a viure sola, vaig regalar la tele que hi havia al pis. I què fas quan estàs a casa? Doncs m’ho passo força bé (sobretot si tinc companyia). Hi ha tantes coses a fer en una casa quan no hi ha tele...