El paper de l'educadora social en l'era digital
El paper de l'educadora social dependrà, com sempre, del col·lectiu amb el qual hagi de treballar. Podríem parlar de tres grans grups d'edats: joves, diferents col·lectius d'adults i gent gran.
Amb els adolescents usuaris de tecnologies, la nostra feina serà inculcar uns hàbits que previnguin l'aparició d'usos no desitjats de les pantalles: aïllament, baixada del rendiment escolar, assetjament virtual, dependència, accés a continguts no adequats (pornografia, pàgines proana o promia, enaltiment de la xenofòbia...), pèrdua d'habilitats socials, sedentarisme...
Si bé Internet és una eina que ens pot obrir moltes portes a la informació i facilitar el contacte amb persones llunyanes (especialment per aquells adolescents que ha estat “obligats” a immigrar amb les seves famílies deixant enrere el seu nucli d'amistats), també pot ser una eina que separi els joves i els allunyi del seu context. No és estrany si un es posa a la porta d'un institut escoltar frases com “ens veiem al Messenger”; així doncs, joves agafen la dinàmica de després de sortir de classe, anar directament a la seva habitació i tancar-s'hi allà hores escrivint (encara que ells diuen parlant) amb els mateixos companys del centre. A primera vista, res del que fan és dolent ni perillós (no consumeixen drogues il·legals, no estan pel carrer molestant, no es fiquen en embolics aparentment...). Però si s'analitza bé, tenen tots els signes de qualsevol addicció:
consum diari
problemes per la salud (sedentarisme, encara que no sigui a curt plaç)
pèrdua de la noció del temps (el temps els hi passa volant)
si no poden consumir-ne, no saben què fer, o van a buscar-ne fora (locutori, casa d'una amiga...), és a dir, dependència.
es relacionen amb els mateixos consumidors (qui no té Messenger o Play no entra en el seu cercle durant l'oci)
canvi d'hàbits (deixen de sopar amb la família i ho fan davant de l'ordinador, deixen de quedar perquè els hi “fa pal”...)
canvi de personalitat durant el consum (riuen per tot a les converses XD XD jajaja; més tendres, els sentiments són o molt positius o molt negatius...).
No són conscients del que passa al voltant (em crida el pare i no m'assabento)
es fixa un consum i es sobrepassa (mitja hora i després faig els deures, i els deures es queden sense fer...)
aïllament. Es queden soles en una habitació.
Totes les addicions, són perjudicials per la persona, però la nostra societat les tolera de manera diferent, depenent si li interessa, o no. Per exemple, està més ben vista una person addicte a la feina, que no pas a l'alcohol; encara que totes dues necessiten urgentment ajuda. Tenim una generació de joves enganxats a les tecnologies, però que no molesten: no estan pel carrer, no demanen espais públics, ni centres socials, no militen en associacions de joves reivindicatives, no beuen alcohol al parc ni fumen porros, no es barallen ni es colen al metro... Un jovent, per certes parts de la societat, ideal. Però el nostre paper d'educadores socials és ajudar als joves a créixer, a decidir sobre la seva vida i a aportar-lis alternatives a una vida poc saludable i sociable. Hem de posar a l'abast dels joves totes les alternatives culturals (o crear-les) que tenen al seu barri o poble. Promoure un jovent crític, actiu, compromès, sociable. Treballar l'adquisició d'habilitats socials, l'empatia, el companyerisme i la solidaritat. Fugir del egocentrisme que potencia les pantalles, donar.-lis les eines per a què siguin els protagonistes de les seves vides i puguin participar i crear la societat que ells desitgen. Fer-los reflexionar vers l'ús que li estan donant a les tecnologies i què estan fent amb uns anys de la seva vida en els que tenen la oportunitat de gaudir sense gaires responsabilitats com poden ser la feina. A més, els hem de prevenir dels riscos que poden haver-hi, especialment l'assetjament per Internet i informar-los de com fer-hi front i a on i a qui poder acudir-ne si s'hi troben el aquest cas.
I en cas de trobar-nos davant d'un cas d'addicció, saber delegar i derivar (AIS és una bona associació que en treballa aquests casos).
Davant de diferents col·lectius d'adults, l'educadora ha de conèixer les eines per poder fer promoció del treball realitzat i promoure que la informació pugui arribar a aquella persona que la necessita. Dins del col·lectiu de gent que busca feina, haurem d'ensenyar a poder fer una recerca de feina complerta, sense descuidar ni la recerca digital ni la de peu de carrer, oferint, de la mateixa manera els nostres coneixements per a la realització del CV, carta de presentació i conèixer aquelles webs de recerca de feina.
Davant el col·lectiu de la gent gran, amb les noves tecnologies els hi poden obrir un món desconegut que, si en volen fer ús, podran trobar-hi alternatives a una vida, sovint, monòtona i buida de aspiracions d'aprenentatge. Tot evitant que es puguin trobar en una situació de risc social per la seva desconeixença o dificultat d'accés a les noves tecnologies, cada cop més present en la vida diària.
Nous reptes
El major repte és la obligatorietat de l'actualització, especialment aquelles educadores que treballin amb jovent. Si has de crear una relació, has de conèixer quines són les seves maneres i eines de relacionar-se. Al igual que si tens un grup que escolta reggetton i tu odies el regetton, has de fer l'esforç d'escoltar reggetton durant hores. Has de conèixer el seu món, i per a molts, el seu món gira en voltant a l'ordinador i la consola. Has de saber quins són els riscos, les polítiques de privacitat de les e-xarxes, a quins jocs estan jugant els nois en el seu temps lliure...
Un altre dels reptes que ens poden trobar és que el col·lectiu passa moltes hores dins de casa, sense estar al espai públic o a centres de joves. És difícil connectar amb persones que no es troben en un context obert i que són força passives.
Com ha modificat Internet la societat actual
Crec que la societat s'ha tornat més individualista, més passiva, més tancada, encara que això no només és culpa de l'accés a les tecnologies, sinó del capitalisme en general, però tot va lligat. Gràcies a Internet ens hem trobat i comunicat amb persones que feia molt que no parlàvem (però suposo que si ja no parlàvem serà per alguna cosa), però a la vegada hem canviat temps de passar fora de casa, temps de estar amb persones cara a cara, per a passar-les davant de l'ordinador.
Hi ha hagut un canvi en el nostre concepte d'intimitat. Ara mateix, moltes persones publiquen aspectes de la seva vida a l'accés de gairebé tothom. Les fotografies de les vacances, el nostre pensament, els nostres gustos i afinitats, el nostre posicionament ideològic o religiós.
Però també a fet que persones amb inquietuds similars puguin trobar-se i començar a treballar juntes (sigui per a bo, o no). Així com a persones que es trobaven soles i tenien dificultats per a trobar amistats o relacions sentimentals, poguessin accedir a conèixer molta gent en poc temps.
L'accés a la informació s'ha tornat públic. Actualment pots llegir diaris o webs d'informació d'ideologies diferents, des dels mitjans més alternatius fins a aquelles webs amb ideologia de dretes. Ens ha facilitat poder buscar qualsevol informació, des de una direcció, fins a comparar el preu i qualitat de productes de diferents empreses, saber quin temps farà...
I un punt, no tant important, però que mereix ser mencionat. La televisió ha perdut força arran Internet, perquè ara trobem el mateix que surt a la tele (inclús a vegades que no ha sortit) a Internet, i el podem consumir quan volem, fent les nostres parades, i sense haver de consumir la publicitat (encara que de la subliminar mai ens escaparem).
Noves formes d'exclusió social a la societat actual
Si parlem d'exclusió social en terme de les TIC, podríem fer una diferenciació en dos grups:
- exclusió per excés d'ús
- exclusió per manca d'accés
Primerament trobaríem especialment joves, encara que en adults cada cop s'hi estan detectant més problemes:
- persones que la seva vida passa a ser xatejar, actualitzar la e-xarxa social, jugar a la consola o a un joc online, especialment. Hi ha joves que s'estan enganxat als jocs online, de les pantalles, la més additiva, doncs com és en temps real i pots jugar sempre, els gràfics acostumen a ser molt atractius, el fet de passar de nivell i de no poder aturar el joc quan vols són les característiques que poden “atrapar” al jovent.
- aquelles persones que no tenen accés, des de la noia que a casa seva no té ordinador i no es pot connectar al Messenger amb la resta de companys, fins a la persona gran que és analfabet digital i cada cop troba més dificultats per a realitzar tasques del seu dia dia que abans feia amb tota naturalitat.
El paper de les TIC en la intervenció socioeducativa d'avui
Ja des de les aules s'està exportant el model educatiu de pantalles. L'alumnat rep un ordinador per al curs escolar, no podem obviar, doncs, que especialment les generacions que estan venint porten un ordinador sota el braç.
És essencial dominar-les i emprar-les en tots els apartats d'un projecte socioeducatiu: des de la investigació, la divulgació, contactar amb altres agents educatius que comparteixin col·lectiu o model de treball, fins l'avaluació. A més, agilitza el treball i la comunicació entre els membres del equip educatiu, poden traspassar informació o podent treballar simultàniament amb el google docs, per exemple.
