L'educadora ha de saber facilitar l'ús crític i reflexiu de les TIC, així com treballar per evitar l'aparició de problemàtiques associades a un ús no desitjat de les TIC.
Ha d'emprar les eines que té al seu context o crear-les a fi d'eliminar les barreres socials entre la població que en fa ús i la que no hi té accés.
Aprofitar l'oportunitat per exercir un canvi en el model educatiu basat en la passivitat i la transmissió unidireccional, creant xarxes que promoguin la comunicació i l'aprenentatge comú.
Treballar amb la família vers l'ús i el paper que es dona a les tecnologies a casa: ens aïllen? Som capaces de compartir-les i fer-les servir per tal d'enriquir la convivència? Li donem més importància a alguna pantalla que a un membre de la família?
Informar sobre el control de la comunicació i de la informació que es penja a les e-xarxes socials (bàsicament, enviament de dades personals als serveis de intel·ligència i a empreses a fi de realitzar estudis sociodemogràfics amb fins comercials); així com promoure les xarxes lliures i els mitjans de comunicació alternatius.
Aprofitar la xarxa per mantenir contacte amb altres professionals de l'àmbit, així com trobar alternatives d'oci saludables pel jovent en el seu context.
Hem de ser autocrítics. Les eines que tenim a l'abast referent a tecnologia no poden en cap cas tornar-se la principal eina de feina i substituir reunions per mails; accions per ciberaccions.
En l'àmbit de l'activisme, hem de ser conscients que prémer un botó és molt fàcil, o enviar un signatura per un manifest, però com de debò s'aconsegueixen les fites és al carrer: lluitant, reunint-nos, xerrant amb el veïnat, fent encartellades, fent sopars populars, alliberant espais abandonats pel barri,... i lluitant!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada